En memòria del amic Pepe Chiva.

Acabem de coneixer la trista noticia de la mort del nostre bon amic i col.laborador d’aquesta casa Pepe Chiva.

Al bo de Pepe, periodista i lluitador incansable, se l’ha emportat per davant un cáncer contra el que estava lluitant des de feia poc més d’un any.

El oients de Vila-real, recordaran a Pepe per la seua etapa de director de Radio Vila-real, desde la seva inauguració en l’any 94. Precisament aquella va ser la època en que el vaig coneixer. Sent ell el director de la emisora em va contractar per a formar part d’aquell projecte que liderava amb la seva inesgotable il.lusió.

A Pepe el recorde com un tot terreny a la ràdio. Igual et feia un partit del Villarreal, que un programa esportiu, que et presentava els informatius, feia magazines, lluitaba amb els clients per aconseguir un contrat de publicitat, et cridava un diumenge de matí per a intervindre per que hi havía un incendi a la muntanya, o es marcava a ritme de swing una canço per a un anunci de una fruiteria. Així era Pepe.

Un bon dia va deixar la radio, obligat per les circumstàncies, i el alcalde de Vila-real, Manolo Vilanova, se’l va emportar a l’Ajuntament, on durant uns anys va exercir de cap de premsa.

Des de la inauguració de Onda Cero Vila-real, a l’any 2002, li vaig oferir a Pepe que col.laborara amb nosaltres. Pepe va acceptar de bon grau sumar-se a la nostra emisora. El cercle es tancava.

A Onda Cero, Pepe va posar veu a moltes retransmisións del Villarreal CF. Però fidel al seu caràcter de tot terreny, també podiem comptar amb ell per a retransmetre inalambric en ma les festes, o per a fer el “Vila-real en la Onda”, o pel que fera falta. La temporada passada també, Pepe Chiva ens donava el seu punt de vista de la actualidad municipal, dins d’aquest espai, com una de les firmes convidades.

Pero Pepe no tenía prou. I per això estava al front de la Asociació de Prensa Deportiva de Castelló, o es llançava a la aventura de intentar crear el primer periodic esportiu de Castelló… Fins i tot estava intentant fer-se un lloc en el mon artistic com a humorista. Perque Pepe sempre tenía el darrer acudit preparat per a contar-te. Pujadet de tò i politicament incorrècte, això si.

A Pepe li vaig oferir que seguira aquesta temporada amb nosaltres, però la seua enfermetat li estava passant factura. Mira, Juan Carlos –em va dir- jo si estic, estic al 100% i no em trobe bé del tot. Ja parlarem.

I no varem parlar més. Fa pocs dies vaig saber que estaba molt malalt. I avui he sabut que ha faltat. Així de crua es la vida a voltes.

Descansa en pau, Pepe. I sapigues que ací deixes un bon grapat d’amics, que t’estimavem i et recorden.